El meló és el fruit de la melonera, una planta anual de la família de les Cucurbitàcies. És un fruit de grans dimensions, arrodonit amb forma ovalada. L'escorça exterior pot ser de diferents colors depenent de la varietat: pot ser de color blanc, groc, taronja o verd. La pell està lleugerament arrugada o esquerdada. Té una polpa compacta de color blanquinós o groc molt clar i és molt sucosa i dolça. En el seu interior conté gran quantitat de llavors de color clar.
Per saber si un meló està madur i a punt per menjar s'ha de pressionar lleugerament la base i si cedeix una mica, és que ja està madur. Si en agitar-se suaument se sent soroll de líquids vol dir que està massa madur i que no està en òptimes condicions. Si es compra el meló i encara no està madur, pot deixar-se a temperatura ambient durant uns dies fins que arribi la seva plena maduresa. Un cop començat el meló s'ha de consumir aviat ja que es deteriora ràpidament. Si no ens ho acabem cal cobrir-lo amb film transparent i guardar-lo al frigorífic. Pot consumir-se com fruita a les postres, com gelat, com iogurt o confitura i molt conegut és un plat que es pren com a entrant que consisteix en meló amb unes làmines de pernil curat. És molt apreciat pel contrast que ofereixen tots dos aliments, sent un molt dolç i l'altre salat. I així mateix és un plat molt refrescant.
El meló és originari del Pròxim Orient. Concretament, a Egipte s'han trobat gravats que el representen i daten del voltant de l'any 2.400 a.C. Era una fruita molt apreciada a l'antiguitat, però no va aparèixer a Europa fins al segle XV, a França concretament. I va ser Colom qui el va portar al continent americà.

VARIETATS
Tendral: pertany al sud-est d'Espanya. De grans dimensions, té una escorça molt forta i de color verd fosc. És una mica allargat i la seva polpa, de color blanc, és una varietat que es troba en el mercat en els mesos de novembre, desembre i gener.
Honey Dew: aquesta varietat, a diferència de l'anterior, té la polpa molt sucosa i dolça. També és de grans dimensions i té la forma ovalada. El seu color és groc, tant l'escorça com la seva carn.
Galia: és un meló de mida mitjana, bastant esfèric i és originari d'Israel. És de color verd groguenc i la polpa, que és molt aromàtica, és blanquinosa.
Charentais, Cantalupo: és esfèric, lleugerament aixafat, més petit i de color groc, amb unes línies longitudinals que van de la base fins el peduncle. La polpa és de color taronja i té un gust perfumat.

PROPIETATS
El 80% de la composició d'aquesta fruita és aigua, i les escasses calories que aporta es deu al seu contingut moderat de sucres. La quantitat de beta-carotè, d'acció antioxidant, depèn de la intensitat del pigment ataronjat a la polpa. Els minerals que aporta en major quantitat són el potassi, el magnesi i el calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. La vitamina C té acció antioxidant, igual que el beta-carotè. Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El beta-carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.